FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels pàrids o dels timàlids, d'entre 11 i 14 centímetres de grandària, i de costums arboris. mallerenga blava Ocell de la família dels pàrids, amb les ales, la cua i el capell de color blau (Parus caeruleus). mallerenga carbonera Ocell de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cos esfèric que segons la seva grandària, la seva forma i els materials de què està fet, s'utilitza per a jugar a diversos jocs o en la pràctica d'esports com ara el tennis, el tennis de taula, el futbol, etc. fer anar algú com una pilota Fer-lo anar d'un lloc a l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
centímetre de grandària i de poca profunditat, originada per erosió química o mecànica. Cubeta excavada en una roca cristal·lina de dimensions d'hectomètriques a quilomètriques. Cavitat d'una presa de corrent on és introduïda la clavilla per a establir el contacte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ona, especialment d'una certa grandària. Successió continuada d'onades, el mar. Banyar-se a les onades. La gent acudia a onades als grans magatzems. Una onada d'entusiasme. onada de calor Fenomen pel qual en una àmplia regió geogràfica la temperatura de l'aire és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
grandària extraordinària. Els monstres marins. [usat en aposició] De proporcions extraordinàries. Un concert monstre. Assemblees monstre. Persona d'una excessiva lletjor, deformitat, dolenteria, crueltat. És un monstre d'avarícia. monstre de Gila Rèptil saure de la [...]
Algunes de les formes possibles per fer referència a la mesura d'un objecte, animal, persona, etc., poden ser: mida, volum, grandària, dimensió, proporció, format, grossària, etc., segons el cas, i no tamany. Per exemple:
Les figures dels animals de mida natural que hi ha al museu impressionen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Borleta de la grandària d'un ballaruc que serveix com a adorn. Joguina que consisteix en un eix que travessa una boleta més o menys aplatada pels pols, un disc, un dau, etc., sovint amb lletres a les cares laterals, a la qual s'imprimeix un ràpid moviment de rotació amb el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mà closa. Un cop de puny. Cloure els punys. Tothom l'amenaçava amb els punys closos. com el puny De la grandària del puny clos. Una pedra com el puny de la mà. Una habitació com el puny, molt petita. Un ou com el puny, molt gros. Grapat petit. ésser del puny [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apèndix filiforme i rígid que presenta l'espiga del blat i la d'altres plantes gramínies. Òrgan semblant a una aresta. Trosset llarg i prim, especialment de fusta, comparable per la seva grandària i forma a una aresta de blat. Serrant un tros de fusta, m'he clavat una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, originària d'Amèrica del Sud, conreada com a ornamental (Tropaeolum majus). Mamífer primat de la família dels cèbids, de la grandària d'un gat, de pelatge de color castany amb els contorns de la cara i el coll blancs, que habita d'Hondures a l'Equador (Cebus capucinus). [...]
